• 1969. Any de fundació: Secció Sardanista de l’Orfeó Catalònia.
• 1970. Projecte del primer Concurs de Colles (no es va celebrar per reticències de l’Ajuntament de l’època).
• 1972. Celebració del «Primer Concurs Regional de Colles Sardanistes Ciutat de Cornellà».
• 1972. Proposta del Patronat Cultural i «Deportiu» Municipal, per reorganitzar l’Aplec de la Sardana.
• 1973. Primer canvi de nom: Agrupació Sardanista Catalònia.
• 1975. Marxa de l’Orfeó Catalònia per divergències amb part de la junta que demanen un compromís molt més estret amb el barri del Pedró.
• 1975. Adopta el nom de Agrupació Sardanista de Cornellà.
• 1975. Instal·lació al Patronat Cultural i Recreatiu després d’un llarg temps sense domicili fix. El suport rebut per part del Patronat propicien l’empenta per recollir l’herència del Foment de la Sardana.
• 1975. Organització del Concurs de Revesses i Concurs de fotografia.
• 1975. Torna a fer cursets d’ensenyament de sardanes que ja feia a l’Orfeó.
• 1976. Creació de l’Esbart de Cornellà.
• 1978. Aplega els antics dansaires de l’Esbart del Foment de la Sardana.
• 1979. Organitza els Actes d’homenatge del Cinquantenari de la Cobla La Principal del Llobregat.
• 1979. Crea el Festival Internacional de Dansa de Cornellà.
• 1982. Estrena de l’espectacle «El Comte Arnau», sobre el poema de Joan Maragall.
• 1983. Neix el Festival Folklòric del Països Catalans.
• 1984. Creació de la primera colla de diables de Cornellà, el Ball de Diables i organització i instauració de la primera edició del Corndefoc. (Correfoc de Cornellà)
• 1987. Recuperació del ball de la Gallarda de Cornellà.
• 1989. Creació de la Federació Aplec de la Sardana de Cornellà conjuntament amb Amics de la Sardana de Cornellà i Amics de la Sardana de Gavarra.
• 1989. Creació del projecte per a la creació del Drac Enforcat.
• 1991. Creació del Grup de Grallers de Cornellà.
• 1991. Estrena del Drac Enforcat.
• 1995. Formació dels Trabucaires de Cornellà.
• 1999. Neix el Festival Dansafolk.
• 2001. Organitza i celebra la proposta anual del «Cicle Nits a la Fresca».
• 2004. Coorganitza els Actes d’homenatge del setanta-cinquè aniversari de la Cobla La Principal del Llobregat.
• 2008. Recupera el Ball de Diables de Cornellà, creat l’any 1984.
• 2009. En el marc de la celebració del 25è aniversari del naixement del Ball de Diables de Cornellà neix el Ball de Diables Infantil de Cornellà, la primera colla de nenes i nens de la ciutat.
• 2009. Recupera el grup de tabalers i crea el grup de percussió.
• 2009. Recupera l’Escola de Dansa.
• 2010. Recupera l’Esbart de Cornellà.
• 2013. Neix la Dragona Cornèlia.
• 2016. Recupera el Grup de Grallers de Cornellà amb el nom Grallers de l’Agrupa.
• 2017. Neix l’Àliga de Cornellà.
• 2017. Crea els Bastoners de Cornellà.
• 2018. Crea el Ball de Nans de Cornellà.
• 2019. Creació de l’Esdeveniment bianual SantIldeFoc.
• 2019. Creació del Dimoni del Ball de Diables de Cornellà.

La història del grup de foc de l’Agrupació Sardanista de Cornellà neix paral·lelament amb la creació del Ball de Diables de Cornellà i es perllonga en el temps amb el naixement del Drac Enforcat, el Ball de Diables Infantil de Cornellà i la Dragona Cornèlia.

La primera colla de diables de la ciutat, el Ball de Diables de Cornellà, rep el primer bateig de foc a la Festa Major de l’any 1984, després d’un any de preparació estructural i de l’inquietud d’una dotzena de components de l’Esbart encapçalats per Joaquim Vilà i Salvador Montell que es proposen fixar com a línia a seguir els patrons de les colles de Vilanova i de Sitges.

Fou aquell any 1984 quan s’institueix el Corndefoc sota la direcció tècnica de l’Agrupació Sardanista de Cornellà, amb la presència entre d’altres, del Ball de Diables de Vilanova i el de Sant Quintí de Mediona, els quals van apadrinar la colla. El nom característic del correfoc de les festes de Corpus de Cornellà, el Corndefoc, neix al Patronat i es ideat per Joaquim Vilà, Salvador Montell i Eduard Anguera en una trobada a la galeria d’art aixupluc, que se situaria en l’estructura actual de l’edifici a l’espai de les escales que pugen al segon pis, a l’alçada del bar.

L’any 1987 es produeix una escissió en el sí del Ball de Diables de Cornellà que comporta la marxa de la majoria del nucli inicial de la colla de l’Agrupació. L’any 1988 neix una segona colla de diables de la ciutat en la que els seus membres provenen majoritàriament de la colla de l’Agrupació. Aquest fet però no fa desaparèixer el Ball de Diables de Cornellà ja que amb l’Albert Gil i en Josep Maria Rodriguez al capdavant la colla va continuar funcionant.

L’any 1989 l’Agrupació Sardanista de Cornellà va convenir la construcció del Drac L’Enforcat per tal de contribuir i reforçar la projecció lúdica de la secció del Ball de Diables de Cornellà fruit d’una proposta d’en Josep Maria Rodriguez a qui s’unirà més tard en Francesc Fermín.

Aquest drac, a més a més d’una nova aportació al cens del bestiari fantàstic català, va néixer volent ser una proposta diferent en disposició d’oferir un gran ventall de moviments, efectes lluminosos i pirotècnics en permanent contrast amb la seva figura de grans dimensions; que ens recorda la banya característica de l’escut de la Ciutat. La figura es construeix amb disseny de Raul Gonzalez, Sebi Cortada i Gabriel Ruiz on cadascun d’ells aporta a la construcció la disciplina que domina.

El nom, proposat per l’Eduard Anguera, surt d’una votació amb diverses propostes dels components de la colla del Ball de Diables i és originari de la singularització d’un indret molt concorregut el segle XIX que rebia el nom de «Els Enforcats»; una mena d’estació rural o cruïlla on hi confluïen diversos camins i senderons al camí principal (camí romà) de la nostra comarca; aquesta convergència tenia la seva situació prop d’una fondalada que es coneixia amb el topònim de «l’Infern», just a tocar amb el desaparegut Torrent dels Llops; avui, per situar-nos, al costat de l’Institut Francesc Macià.

L’Enforcat rep el primer bateig de foc a les festes de Corpus de 1991 enmig d’una gran espectació.

Una altra escissió de l’Agrupació, en aquest cas en el sí de la colla de L’Enforcat fa que neixi a Cornellà l’any 1998 la tercera entitat dedicada a la cultura del foc a la ciutat. Tot i la marxa de part dels membres de la colla, L’Enforcat continua la seva activitat primer a través dels membres del Ball de Diables capitanejats per la Mònica Fernandez i més endavant a través de la seva pròpia colla dirigida per David Montero.

La junta directiva de l’Agrupació decideix l’any 2002 la cessió temporal del material i gestió del Ball de Diables de Cornellà al Patronat Cultural i Recreatiu per tal de readreçar una situació donada per la resistència dels responsables del grup a la voluntat de la junta directiva de l’ASC. Això fa que des de la data del traspàs i fins la recuperació del Ball de Diables l’any 2008, moltes persones identifiquin el Ball de Diables de Cornellà sota el nom de Ball de Diables del Patronat, nom que realment mai va tenir el grup i que va sorgir com una manera d’identificar la colla per diferenciar-la dels altres grups de diables de la ciutat.

L’any 2006 el grup gestionat des del Patronat cessa la seva activitat i és aleshores quan en David Montero i l’Oriol Anguera, que formen part de la colla del Drac Enforcat, decideixen recuperar el material i començar a treballar en la reactivació del Ball de Diables de Cornellà des de l’Agrupació Sardanista, event que es dóna en el Corpus de 2008.

L’any 2009 després d’un any de la reaparició del grup l’Agrupació Sardanista de Cornellà crea de la ma de la Fali Montero, en Ramon Fernandez, en David Montero i l’Oriol Anguera el Ball de Diables Infantil de Cornellà, la que és primera colla de nenes i nens a la ciutat.

L’ 1 de juny de 2013 neix la Dragona Cornèlia. Es tracta d’una figura dissenyada i construïda pels membres del grup de foc de l’Agrupació Sardanista i que tant pot ser acompanyada per infants com per adults. El seu nom va ser triat per votació dels membres del grup de foc arrel de propostes populars recollides el dia del naixement de la bèstia i per internet.

En el 2019, en motiu del cinquantenari de l’Agrupa i del 35è aniversari del Ball de Diables neix el Dimoni que fa la seva primera aparició el 20 de juny en el Cornefoc d’aquell any.

El vestuari que duu la colla en la primera època fou dissenyat per l’artista cornellanenc Ricard Vaccaro. L’any 1988 la colla crea un nou vestuari de color cru que es caracteritza per l’incorporació d’una capa a les característiques casaques del 84 en que cada vestit es pinta amb ziga-zagues colorejades amb diferents colors. D’aquesta manera els primers vestits de Vaccaro queden com a patrimoni de la ciutat i només s’utilitzen per fer el pregó de Corpus.

L’any 2008 en el marc del 25è Corndefoc s’estrena un nou disseny a petició de la junta de l’Agrupació Sardanista de Cornellà al dibuixant cubà resident a la ciutat Armando Gomez. En aquest procés també hi participen els responsables de la recuperació del grup, David Montero i Oriol Anguera.

La roba consta d’una casaca amb caputxa que es tanca amb velcro i corda; i uns pantalons amb butxaques a mitja cama, ambdós de color negre, més similars als vestits de l’inici de la colla l’any 1984. El disseny traça unes línies corbes que representen una foguera. El fet que no ens trobem davant de traços agressius i aleatoris que sens dubte serien una representació literal del comportament del foc en un incendi és degut a la voluntat dels creadors de donar-li al foc un aspecte de domini per part dels diables. Els colors vermell i blanc responen a la unió de les flames amb el logotip de la colla, un disseny del grafista Pepe Cañete que la colla de l’Agrupació ja va fer seu l’1984 i que va ser redissenyat pel grafista Òscar Cabré pel renaixement de la colla l’any 2008 i posteriorment al 2012 per l’arquitecta i dissenyadora Noèlia Asensi en motiu de la producció de nova confecció de la indumentària dissenyada per Susagna Navó en col·laboració amb els membres del Ball de Diables de Cornellà. El color verd de la cresta de les flames i que corona la sanefa representa la unió de l’actualitat amb la història de la ciutat ja que el color corporatiu de l’Ajuntament de Cornellà l’any 1984 era el verd.

Els mateixos colors es presenten en els vestits de la colla infantil, que llueixen però logotip propi dissenyat per Armando Gomez.

Els vestits de L’Enforcat no han variat gaire al llarg de la història de la bèstia. La indumentària inicial constava de pantalons, capa i caputxa negre amb pinzellades a les vores de color vermell i groc que simbolitzen el foc i amb el característic corn de la ciutat a l’esquena pintat de color lila. Durant una època a partir del 1999 la colla vesteix vestit texà i barret de palla tot i que al cap de poc estrena nous vestits que es dissenyen agafant el patró dels primers vestits de la colla de L’Enforcat.